“Pot ser que siga el moment amb més necessitats de professionals per part del món rural”

Sergi Marín ha trepitjat el camp des que era un xiquet, i això li va generar un arrelat vincle amb el medi rural. Sens dubte per això, a la seua vocació per l’enginyeria li va afegir un primer cognom: agrònom. I fins i tot un segon, tècnic forestal, aquest ja mentre treballava. La seua carrera professional estava cantada: en els primers 2000 va ser agent d’ocupació i desenvolupament rural en la Mancomunitat dels Ports, a Castelló. En 2006 es va decidir a fer el salt i a establir-se com a consultor, la qual cosa li ha permès desenvolupar projectes de tota mena en l’àmbit rural: projectes, avaluacions d’impacte ambiental, estudis del paisatge, ordenació del territori, indústries agràries i alimentàries, camins, projectes d’activitat, projectes mediambientals, d’edificació… Sense dubte, esta experiència li ha obert les portes de la Conselleria d’Agricultura on treballa com a enginyer agrònom des de maig d’enguany.

¿Com creu que percep la societat als enginyers agrònoms?

En general, no dona la sensació que siguem reconeguts amb facilitat per la societat, es a dir, existeix molta confusió amb altres col·lectius amb els que compartim l’àmbit de treball. Tot i l’esforç que s’ha fet els últims anys en donar-nos a conèixer i que ha donat resultats positius, s’ha de continuar treballant, i potser replantejar-se si ho hem de fer individualment o col·lectivament amb altres professionals.

Quines creu que són les claus de l’èxit en la nostra professió?

Tenim una gran capacitat multidisciplinar aplicable en multitud de llocs de treball i situacions, des de la producció primària fins al més alt nivell d’investigació. Són moltes les eixides professionals. Encara així, no gaudeix de la popularitat d’altres estudis universitaris.

Al món rural, les relacions personals són molt importants. El tindre presència física en el territori, és a dir, viure en el món rural, també dona molta confiança

Com s’ha aconseguit guanyar la confiança dels ciutadans?

A banda de la feina del dia a dia i el boca a boca, sempre i quan els resultats són positius, es clar, el seguiment dels expedients fins al final (a voltes parlem de fins i tot 7 i 8 anys en casos relativament simples) dona molta seguretat al ciutadà, i per tant confiança. Al món rural, les relacions personals són molt importants. El tindre presència física en el territori, és a dir, viure en el món rural, també dona molta confiança. No és igual prestar servei un dia o dos a la setmana amb un horari limitat que tenir total disponibilitat com a autònom i amb total disponibilitat horària, caps de setmana inclosos.

Què hem aportat a la societat al llarg de les últimes dècades?

Hem ajudat al sector agropecuari a adaptar-se als canvis que han vingut, que no han sigut pocs.

Ha desenvolupat tota la seua carrera professional en el medi rural. Per què?

Per una gran vinculació amb l’entorn rural, tant personal com familiar, i perquè he tingut sempre una gran afició al món agropecuari. La conjunció de les dos és ideal per a un enginyer agrònom.

Les polítiques aplicades al món rural haurien de ser molt més consensuades amb la població rural, és a dir, menys impossitives

Quin creu que és el principal obstacle perquè el medi rural tingui capacitat d’atreure més projectes empresarials i per consegüent, més població?

Les polítiques aplicades al món rural haurien de ser molt més consensuades amb la població rural, és a dir, menys impossitives. A igualtat de condicions (=normatives), quasi sempre és més atractiva (=econòmic) una inversió en zones poblades i millor comunicades.

Com contribueix l’enginyeria agronòmica a desenvolupar el medi rural?

A banda de la innegable contribució a millorar produccions i augmentar rendiments i marges del sector agropecuari en general, els enginyers agrònoms hem contribuït a aplicar les noves directrius europees al món rural, a la seua tecnificació, hem sigut part de l’engranatge bàsic en traslladar a la realitat els gran canvis de les dos últimes dècades.

Els enginyers agrònoms hem contribuït a aplicar les noves directrius europees al món rural, a la seua tecnificació, hem sigut part de l’engranatge bàsic en traslladar a la realitat els gran canvis de les dos últimes dècades

Està la Comunitat Valenciana en inferioritat de condicions respecte a altres per a atraure projectes al medi rural per l’exigent legislació en vigor?

Considerant que gran part de la legislació ha significat un augment de les restriccions del món rural, ha donat com a resultat no sols un èxode de les inversions, sinó també la paralització d’altres tantes de gent ja establida. Personalment, i a hores d’ara, tampoc crec que tot siguen facilitats en les altres CCAA. Al cap i a la fi, la legislació europea és la que ens marca el pas a tots per igual.

Després de dos dècades d’activitat com a autònom en el medi rural, acaba d’incorporar-se a la Generalitat Valenciana com a enginyer agrònom. Què creu que pot aportar?

Un punt de vista molt pròxim a la realitat del món rural, sobretot de les zones d’interior.

Com definiria l’evolució que ha experimentat la nostra professió en les últimes dècades?

En el meu àmbit d’autònom freelance, ha anat reduint-se el nombre de professionals, i pot ser que siga el moment amb més necessitats de professionals per part del món rural.

En el meu àmbit d’autònom freelance, han anat reduint-se el nombre de professionals, i pot ser que siga el moment amb més necessitats de professionals per part del món rural.

Quines amenaces aguaiten a la professió?

Estem fortament vinculats al sector agropecuari, la qual cosa significa que cada hectàrea de conreu que s’abandona o cada explotació ramadera que es tanca, minva la professió.

A quins reptes ens enfrontem?

Partim d’un lligam molt íntim entre el sector agropecuari i l’enginyeria agronòmica. Si la perspectiva de futur no és atractiva, és difícil atraure a nous enginyers. S’ha de revertir l’estat pessimista del sector agropecuari, i això passa per un canvi de les polítiques per a que discriminen positivament al món rural. En qualsevol cas, la reivindicació i defensa del sector ha de ser col·lectiva, conjunta amb altres professionals del ram, amb ramaders i agricultors, amb la indústria agroalimentària, etc.

Partim d’un lligam molt íntim entre el sector agropecuari i l’enginyeria agronòmica. Si la perspectiva de futur no és atractiva, és difícil atraure a nous enginyers.

Quins són els sectors de futur per als enginyers agrònoms?

No crec que es puga decantar la balança cap a sectors en concret. És necessari continuar amb el recolzament al sector agropecuari en l’era de la digitalització i en l’adaptació a les normatives que tenim, i les que vindran, i saber configurar equips multidisciplinars per donar solucions ràpides als ciutadans.